LA PELI DELS RECAOS

Sé que estàveu esperant este llargmetratge amb ansietat i nerviosisme. Tranquil.litat, s'ha acabat el patiment. Agafeu unes roses (palomitas, crispetes, com vullgau dir-li) i prepareu-vos per a quaranta minuts de risa risiosa i cultura general i particular. Si te conec, probablement apareixes en la pel.lícula, però no te puc assegurar si bé o mal...
La aventura és la aventura!!!

                                                                    INTRODUCCIÓ

                                 

                                                   
                                                           LA PELI DELS RECAOS

Què podem aprendre dels danessos?

Creus que eres capaç d'aprendre coses?
Jo crec que jo sí, eixa és la meua intenció, la de mantindre una actitud receptiva a entendre el món. Pense que és una cosa bona per a mi, i supose que per a tot el món. A les meues hores perdudes i a la dutxa, he arribat a una conclusió que bé podria incloure's als llibres de Filosofia: Quan no entens una cosa, és que estas en el camí correcte i únic per entendre-ho. La gent que vol aparentar ja saber-ho tot està fingint, els importa més donar eixa imatge que les coses o temes que tracten, i sovint això els dificulta una comprensió objectiva. Els prejudicis poden ser útils quan ens els prenem com a una pista, una possiblitat més o menys probable, però mai com una llei eterna i inmutable. Solen estar basats en la por, i la por no és bona consellera.
Des de fa uns mesos que estic ací, a Dinamarca, un país extrany i fins i tot exòtic per a nosaltres, la gent mediterrània, i intente entendre el seu caràcter, la seua manera de ser, sense prejudicis ni urgències.
Sé que la meua experiència, molt limitada en quant a número de danessos/es, no és útil com a estudi científic, però vull compartir coses que he vist que em semblen il.lustratives de la seua manera de viure.
També veig que és un país xicotet, que la seua llengua té menys parlants que la nostra, així que sembla que estem en situacions similars. Però això és cert només en apariència...
Començaré explicant-vos una anècdota sobre una amiga amb la que vaig compartir un cafè i un passeig per Copenhague. Ella és valenciana, està treballant a Copenhague (Kobenhavn), a un hotel.
No parla valencià, no parla danés i tampoc parla anglés, encara que està anant a classes d'anglés(!). Davant de la meua pregunta de per què no intenta aprendre algunes coses de danès, em diu que el danès només es parla a Dinamarca. Ho diu com si fóra "el argument definitiu". Però bueno, tu estas treballant i vivint a Dinamarca, no?, dic jo. "Si, pero bueno, no sé si me quedaré, o no,..."
Total, que el desinterès per les llengües locals no és només a València, no sé si això vos consola o no, i en certa mesura s'entén. Jo, com a emigrant "VIP", perquè no haig de mantindre una família, ni tinc despeses, i a més quasi no tinc ni que treballar, no puc parlar com un emigrant "a l'ús". També he de dir que esta xica tampoc ha de mantindre a ningú, però bé...
Però la gent que ha de currar 12 hores mal pagades, somriguent al seu superior i llepant-li el cul, i no poder recolzar-se amb la parella perquè està igual de explotada i necessitada de recolzament, digueu-los a eixa gent que s'esforcen en aprendre una nova llengua. Naranjas de la China! Això diran. Aleshores és responsabilitat del nostre autogovern fer que la nostra llengua siga útil i necessària, amb facilitats i ajudes per a nous i noves parlants. Tot el contrari del que està fent el PP a València, vaja.
Pel que sembla, Dinamarca té la monarquia més antiga del món. La va començar un tal Harold Bluetooth (sí, com això que tenim als mòbils. Podeu vore informació molt curiosa d'ell punxant ACÍ MATEIX ), que significa dents blaves. Sóna bé, fins que t'expliquen que això de les dents blaves era perquè tenia la boca podrida com una creïlla podrida... eeeeeeecs!!!
El tema és que la monarquia esta, que a mi personalment m'importa poc, té el seu punt important per una qüestió: Ha tingut una continuitat en el temps, ininterrumpidament. No han estat mai anexionats a un altre país. Sí, ha habut guerres, invasions, lluites de poder, etc., però mai han perdut la seua autonomia. I trobe que això els caracteritza, molt positivament.
He estat en varies celebracions populars, a les quals podria assegurar que l'únic extranger era jo, on la gent cantava cançons a una sola veu. Una d'elles, que canten sovint, és una que tracta de l'estiu danès. Una cançó dedicada a l'estiu, per commemorar una data històrica. Res de batalles, ni gestes heròïques, ni revenges històriques. Admirable. I com esta cançó, moltes més.
Per altra banda, també és cert que els agrada molt la seua bandera. Es troba a moltes cases de camp, en una versió molt allargada, per a que onege amb el vent, que en este país sempre bufa. He vist ofertes de bandera+màstil i sistema d'hissatge a les portades dels diaris. Vull dir, és una cosa tan comú com a València els cotxes de segona mà.
La impressió que dóna és que se senten segurs. Sembla que sí són nacionalistes, però a la seua manera, sense menysprear ningú, ni sentir-se amenaçats per ningú. Pense que esta és una de les coses que hauríem d'aprendre per arribar a ser un país, respectuós i respectable, independentment d'afrentes passades o actuals. Les quals tampoc s'han d'ignorar o oblidar, per no repetir-les, les passades, i poder enfrontar-les, les actuals.
Per exemple, és curiós vore cóm a Odense, la tercera ciutat més gran de Dinamarca, molts dels cartells turístics (sí, per al turisme), estan en danès. I amb tota la "paxorra" te diuen que si vols vore-ho en anglés, que vages a la seua pàgina web. Y sansacabó! Pense que açò ja és un poc massa. Segurament el turisme no és el seu fort, o tenen molt de turisme nacional. A Copenhague passa el mateix amb les indicacions de trànsit, que estan només en danès. Jo he conduït un cotxe per Copenhague, i he tingut molts dubtes, sort que anava acompanyat d'un danès. I ojo, que he sigut conductor professional durant un any! I ni un accident! Al loro!
Els danessos parlen danès, com podreu imaginar. I mireu si tenen "mala educació" que, tot i que saben parlar anglés, entre ells parlen danés encara que hi haja algú de fora (jo i altres com jo) que no entenem ni pruna. També de vegades parlen englés entre ells per deferència, però no és habitual. I vos assegure que són unes persones meravelloses, no tingau cap dubte. El que passa és que això no lleva que parlen la seua llengua materna encara que hi haja forasters al grup. Vos sona esta situació? No penseu que nosaltres hauríem de tindre-ho igual de clar? Sigam amables, comprensius i solidaris, inclús parlem castellà, sense ira, però que no ens facen sentir culpables per usar la nostra llengua.
També he de dir que moltes moltes vegades, quan em pare a fer fotos a algún lloc, sempre ve una persona major i m'explica coses del que estic fotografiant, cosa que agraeixc moltíssim. Però és que a més m'ho expliquen... en anglés! Pel que veig, quasi tot el món sap parlar anglés ací. Millor o pitjor, joves o majors, però el parlen.
Actualment, sembla que el govern danès està escorant un poc massa cap a la dreta. Utilitza un xicotet partit d'ultradreta per aconseguir aprovar les mesures polítiques que ells proposen, però evidentment han de donar una contraprestació, amb la qual cosa s'estan aprovant lleis xenòfobes. Fa uns dies es va aprobar que els extrangers que tinguéren penes de presó serien automàticament expulsats de Dinamarca.
També he vist enganxines on es llegia "Danmark for danish", o una cosa similar. Vos sona?
No és tot de color de rosa, és cert, però sí que hi ha coses que podriem adoptar per ser millors i més grans.
Pense que el millor és aprendre allò millor de cada casa. Ells podrien acceptar que la granera, el motxo i l'aixà no són invencions diabòliques (jo encara flipe de cóm viuen sense aixades). Però bé, de moment, els danessos que m'envolten ja m'estan copiant el tema de la migdiada (la "siesta")...